En aquest apartat us explicarem una mica la història i l’evolució del Burro Català (científicament anomenat Equus asinus), però  popularment anomenat Ruc o Ase.

Aquesta espècia és una de les poques races domèstiques i autòctones que podem trobar a Catalunya, que durant molts anys, s’ha utilitzat per feines forestals, agràries, per la obtenció d’híbrids i per a la millora d’altres races existents, degut al seu caràcter enèrgic i el seu temperament dòcil.

Des de sempre els burros han tingut la fama de ganduls i poc intel·ligents, però aquesta reputació no es correspon amb la realitat d’aquest animal noble i intel·ligent.

Durant la primera meitat del  S.XIX i degut a la gran utilitat que tenia aquest animal en el món rural i forestal es creu que va arribar a assolir un total de 50.000 exemplars, ja que les seves grans qualitats físiques de resistència, economia i seguretat en la marxa, el van convertir en l’animal de càrrega per excel·lència. Però degut a la segona revolució industrial, que va provocar la mecanització dels treballs forestals i del camp, el seu nombre va anar disminuint fins pràcticament arribar a l’extinció durant la primera meitat del S.XX.

El burro Català te una esperança de vida mitjana d’entre 30 i 40 anys, les femelles s’anomenen someres i els mascles guarans, són animals de caràcter dòcils i molt pacients, de gran resistència física, poc sensibles als canvis climatològics i pateixen poques malalties al llarg de la seva vida, en comparació a altres raçes de burro, aquesta destaca per la seva alçada i les seves bones proporcions.

Com ja hem dit, el Burro Català s’ha fet servir durant molts anys per a obtenir híbrids, així que dels encreuaments, en podem distingir de dos tipus:

El primer encreuament que podem trobar són els anomenats muls o mules somerins, també anomenats popularment matxos. Que neixen de l’encreuament d’una somera i un cavall.

El segon encreuament que podem obtenir seria de l’encreuament d’una euga i un ase i aquest adoptaran el nom de muls o mules equins.

Aquestes dues espècies resultants d’aquests encreuaments en surten animals completament estèrils, ja siguin mascles o femelles i per aquest motiu no poden tenir descendència.